GRUP B2: Marc B. i Albert S.

DEIXEU ELS VEGETALS A DALT DE TOT I PASSEU LES ACTIVITATS DE ROALD DAHL ALS COMENTARIS DE CADA ENTRADA.

CAPITOL 1

Setmana del 29 d'octubre al 4 de novembre: Comenceu la vostra novel·la a partir del fragment que heu triat però, abans, inseriu aquest fragment a mode d'introducció per tal que tothom entengui d'on ve la vostra història.

El món està cobert de pols radioactiva, després d'una guerra nuclear que ha matat gairebé tots els animals, per la qual cosa la gent té animals elèctrics. Sóc Rick Deckard, un expolicia i expert Blade Runner que té la missió d'eliminar un grup de Nexus 6. Els Nexus 6 són androides d'última generació, gairebé idèntics als éssers humans, i han arribat fins a la Terra fugint des d'una colònia espacial, a causa de les terribles condicions de vida a què estaven sotmesos. Els  Blade Runners ens dediquem a això, a eliminar els androides que es neguen a acceptar el seu destí. El problema es planteja quan em trobo de cara amb un Nexus 6...

(Albert Soldevila ):Perquè mai sé si és un esser humà o un Nexus 6 hi ha vegades  que per molt que sàpiga distingir-los sempre m’equivoco, ja que cada vegada es més difícil distingir-los , per lo que cada vegada haig de tindre més cura amb les persones que tracto.

(Marc Betran ):Un dia em vaig aixecar, vaig esmorzar i de cop va entra un Nexus 6 disposat a matar-me ja que no portava cap instrument per defensar-me, vaig decidir fugir per la finestra caient sobre un toldo desplegat  el qual va para la meva caiguda i no em vaig fer cap ferida greu ,sol m’havia fet unes rascades petites.

(Marc Bertran):Després de aquell cop tan dur , em vaig aixecar  i vaig anar a  l’agencia , per tal de comunicar-los el que m’havia passat aquell mati . De camí a l’agencia em vaig trobar amb un Nexus 6 , però jo no  ho sabia  i el vaig saludar com si no passes res i de cop i volta em va fer un atac mortal però amb els meus reflexes el vaig esquivar l’atac.

(Albert Soldevila):Per lo que em vaig poder escapar i finalment al arribar a l’agencia, vaig informar als meus superior de lo que havia passat aquell mati ja que sabíem a lo que ens enfrontàvem ,podíem contraatacar i acaba amb ells . Llavors  vam comença a preparar els instrument necessaris per tal de poder acaba , i tot els instruments que teníem no servia per a res si no estàvem preparats per fer-los servir per-lo que vam iniciar un entrenament especialitzat per aquelles circumstancies…

CAPITOL  2

(Marc Bertran) En aquell entrenament ens van ensenyar a lluitar , ens ensenyaven atacs mortals .

Estàvem allotjats en un campament a prop de Cuenca , allí estàvem segurs.

Un dia a la nit ens vam preparar per atacar a uns quans Nexus6 que vivien per allí,vam preparar les armes , els escuts i sobretot el coratge .

(Albert Soldevila) Sabíem que potser d’alli no sortiríem tots però estàvem segurs que valdria la pena . En arribar al poble ens vam donar conte de que tot el que sabíem d’ells no era suficient ja que es podien multiplicar i ens trobàvem en nombrosa minoria però ja estàvem allà i per lo tant lo únic que podíem fer era lluitar i amb una mica de sort acabar amb bells abans que ells amb nosaltres.

(Marc Bertran) Vam començar a lluitar quan de repent van a en Richard que era el nostre franctirador , ningú va veure que estava ferit perquè estàvem pendents de lluitar , fins que jo vaig girar el cap i  el vaig veure a terra desengranat-se .

Jo vaig manar la retirada perquè havíem de salvar-lo.              

Vam arribar al campament, teníem tot el necessari per curar-lo  però ja havia perdut molta sang.

Al final tot va ser un desastre el Richard va perdre molta sang i al final per falta de sang va acabar morint. Una mort sorprenent .

(Albert Soldevila)En aquells moments ens vam adonar de que la retirada va ser una estupidesa ja que estàvem guanya’n  per que les nostres armes eren molt millors que les  seves i nomes  va haver un ferit i la sort anava de la nostra part ja que els vam agafar per sorpresa però tenia una cosa clara allò ens avia servit per poder saber  cosses que no sabíem sobre els Nexus6 i per lo tant podem prepara la pròxima batalla ens sèrie molt mes fàcil enfrontar-nos o això creiem.

(Marc Bertran)  Després d’aquella tragèdia, vam pensar en fer una muralla al nostre campament en el cas que els Nexus6 en descobrissin ja teníem algo mes segur.

Va anar amb un taller d’allí a prop que estava tot arrasat pels Nexus6,vam agafar rodes per construir una muralla , també vam agafar algun  barril de gasolina per si la cosa es ficava complicada.

Mentre tornàvem al campament va haver un atac sorprenent dels Nexus6,rapidament vam treure les nostres armes i vam  aconseguir matar a 5 Nexus6.

(Albert Soldevila Galiano)El tenir aquets Nexus6 mort els vam poder examinar ja que ens aniria molt be per poder sàpiga de que estaven fets i de quina manera actuaven ja que això ens ajudaria moltíssim per tal de prepara les armes i l’estratègia per puger acaba amb ells per una vega i per sempre .

CAPITOL 3

(Marc Bertran Melines)  Al examinar amb aquell Nexus6  , vam veure un punt feble que tenia era el cor metàl·lic. Llavors vam agafar les armes , tots els homes i dones que teníem i vam anar amb tot el coratge del mon a lluitar sabíem que podíem morir però tenim una mort molt digna i teníem amb total érem 50 homes i 2 dones.

(Albert Soldevila Galiano)Si moríem teníem com a consol que almenys mos emportaríem alguns amb nosaltres .Hi ha que érem menys homes però ja que aviem arribat fins allà no podíem marxa sense ni tan sols intentar-ho així ho vam fer, com la majoria mels nostres homes pensaven vam perdre però mos ni vam matar la mitat i condenant a tota la humanitat la desaparició .

  FI

Vegetals de todmorderm

QUE PENSA UN NEN?

Hola em dic Edgar al prinncipi aixo que van fer ala meva ciutat em semblaba una tonteria .A mesura que pasava al temps men donava conta que aixo que feia ens nostras veins ajudava molt ala nostra ciutat tant com estètica com turística . Ara os explicaré com vaig cambiar d'idea, vaig començar a ajudar plantant panís ,quan estava plantant el panís de cop i volta un dels meus companys que es deia Josep Maria em va cridar a l'orella i vaig caure de manera que vaig acaban caient al fang , en aquell moment estava humillat .Al dia seguent no volia anar a l'hort,fins que un company em van dir que li va passar el mateix que jo i vaig pensar que a qualsevol li podria passar aixi que vaig tornar amb els meus companys.

 

El nen

Roald Dahl

(Marc Bertran)  Després de haver  fet d’escalfar vàters ,el Boazer va tornar a cridar fag i jo ràpidament hi vaig anar ,perquè era el seu preferit.

Quan vaig arribar em va dir que li fes un favor  ,ell volia que li prepares el sopar amb tot el carinyo del món , jo m’ho vaig pensar dos vegades i li vaig dir que no.

(Albert Soldevila) El Boazer  va saltar la barra i li va dir que sino  ja  es podia oblidar de ser el seu calenta vàters que hi ha sen buscaria un altra per fer el que ell feia que potser un podria fer millor inclús que ell per lo que ell va cedir i li va prepara la sopa ja que volia conservar la feina que estava fent.

La V de Vendeta  d’en Rohal

HISTORIA 1

(Marc Bertran) Un dia jo em vaig despertar   i vaig  pensar “ avera si em puc venjar del Boazer ” aquell mati li volia fer una bona tastada , va esmorzar i vaig anar cap al col·legi ,quan vaig arribar li vaig explicar el pla als meus  amics .El pla consistia en portar a en Boazer   al lavabo i allí tirar-li un cossi ple de gel  a tot el cap. Llavors li vam anar a dir a en  Boazer  i va dir que li prepares el lavabo ,llavors vaig anar al lavabo i li vaig preparar la sorpresa que li esperava. Ell va arribar i es va asseure, i jo i els meus amics  amb totes les ganes del món li vam tirar el gel a tot el cap, vam marxar corrent.

HISTORIA2

(Albert Soldevila)Un dia un company d’en Rohal va decidir que sen venjaria d’en Boazer,  per lo que va pensar que després que en Rohal a calentes el bater li posaria pegament i després soltaria unes rates pels bater, per lo que nos podria moure i de rates se li posarien entre els pantalons, i si se volia aigües car celi arrencaria la pell de les cames i se li irritaria molt i li faria molt malt.