GRUP B7: Sergi B., Alejandro del C. i Sara M.

DEIXEU ELS VEGETALS A DALT DE TOT I PASSEU LES ACTIVITATS DE ROALD DAHL ALS COMENTARIS DE CADA ENTRADA. I POSEU EL TÍTOL D'AQUESTA PRIMERA ACTIVITAT (I L'AUTORIA DEL TEXT)

Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits. Els havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un braç passat damunt de la Rita. Fins que no els vaig trobar més adormits i la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... hiiiiii... i es miraven amb el nen i el nen es posava un dit davant de la boca i li deia, calla. I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii... hiiiii... hi... un riure molt estrany. I vaig voler saber què passava. Un dia vaig córrer més i no em vaig aturar enlloc i vaig arribar una mica més d'hora, vaig obrir la porta del pis com si entrés a robar, aguantant-me la respiració mentre feia girar la clau al pany. La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens no eren enlloc. Tres coloms, així que em van tenir al davant, se'n van anar cap al balcó del carrer, que estava obert de bat a bat, i van fugir deixant unes quantes plomes i ombra. Quatre més, se'n van anar cap a la galeria de pressa, de pressa, de tant en tant fent un saltiró i obrint les ales i quan van ser a la galeria es van girar a mirar-me i vaig espantar-los amb el braç i van fugir volant. Vaig començar a buscar els nens fins i tot per sota dels llits i me'ls vaig trobar a l'habitació fosca. (Text normal)


Estaven voltant per l’habitació i semblava que estaven buscant alguna cosa. Jo els vaig dir:-Què esteu fent?-Estem buscant el niu dels dimonis. -Em va dir la Rita amb una serena tranquil·litat.-Dimonis?! Pero quins dimonis? L’única cosa estranya que m’he trobat ha set que la galeria estava plena de coloms! –Vaig dir evidentment nerviosa. (Alejandro)-Sí, sí, coloms. Doncs que sàpigues que t’han enganyat com una burra, mare. –Em va dir el nen sense ànim d’ofendre’m però també amb ànim informatiu. Això em va ficar nerviosa. Com podia parlar-me així un nen?-Aquests coloms no són coloms normals, un virus s’ha introduït en el seu sistema nerviós alterant el seu comportament racional, lo que ha desembocat en una anomalia que fa que siguin més agressius. Vigila més la pròxima vegada. (Sergi)-O sigui que són com zombies? -Vaig dir jo seguint-los la corda. Semblaven bojos...-Guarda't les tonteries per a tu, i ajuda'ns a buscar el niu -En fi, que estan bojos rematats, a la que se fiquin agressius, se'n van al manicomi més proper. Bé, els faré cas per què, com deia la meva mare, deixa al boig amb les seves bogeries.-Com és el niu?-Ho sabràs quan el veguis. (Alejandro)Vaig fer veure que buscava el niu dels coloms. Els nens estaven molt concentrats buscant el niu dels coloms zombies. De cop vaig veure una resplendor escarlata que venia just de darrere meu. (Sara)Em vaig girar i vaig veure un armari antic, del segle XVI o així. Mesurava 2 metres d'alçada i 1 de amplada i profunditat. Tenia solament un portó i de les fisures sortia aquella resplendor escarlata. "Espero que sigui una broma dels nens", em vaig dir. Sí, segur que era una broma        pesada dels nens ben preparada. "No cauré a la seva trampa, els hi diré que la he trobat però no obriré l'armari." (Alejandro)Immediatament els hi vaig dir:-Mireu! L'he trobat! -els nens sense dir res se'n van anar cap a l'armari. "¿Per què van a obrir-lo? ¿Pot ser no és una broma?" Després van treure un llançaflames i van cremar l'armari.-Purificat! -van dir els nens. Del armari només quedava una esfera negra apagada. ¿Alló era el niu?" (Sergi)
Els nens van agafar l'esfera, i van analitzar l'esfera per veure com contrarrestar als coloms zombies una altra vegada que ens trobem amb ells.-Que dimonis passa aquí?-No tornis a dir dimonis, aquestos dimonis cada vegada són més resistents i s'estan multiplicant i comencen a ser una amenaça per la societat. (Sara)
-¿M'estas dient que aquests di...-em vaig callar buscant una paraula alternativa a "dimonis".- zombies són coloms blancs assassins?
 (Sergi)
Doncs sí  -va dir la nena.-
-Però gràcies aquest niu que has trobat podrem trobar el niu principal i destruir-lo -Va dir el nen content.
- I on és? -Vaig dir-
-Sembla que és justament a la casa del veí abandonada.
-Doncs anem a destruir-lo!! -Vaig dir.
Llavors vam anar a la cuina i ens vam armar amb ganivets de tallar carn per destruir-lo. Una vegada vam haver sortit de casa, ens vam encaminar cap a casa del veí amb ganivets com espasses  i tapes de cassoles com escuts.







ELS VEGETALS DE TODMORDEN.

Estic cansat de veure els carrers sense vida, tot aniria millor si cada persona ajudés a millorar l'ambient al carrer plantant arbres, plantes, hortalisses...
Vaig pensar en cultivar un petit hort a la vista de tothom i repartint cartells a tothom.
sdeInaacabat!!



.......








El nen

El Dahl va aixecar-se de la tassa i va marxar del cuartet gelat. Va tornar a l'habitació del internat amb els seus peluixos perquè no tenia amics.



La Trastada

El Dahl, ja cabrejat de tant escalfar vàters, va decidir venjar-se del Wilberforce(?). Va pensar en crear una mini-bomba de rellotgería per destruir el vàter mentres el Boazer feia les seves necessitats |Acaba Alejandro i comença Sergi|, pero no es que sobresortís en la materia de Tecnologia, així que es va decidir per quelcom més simple i eficaç i va decidir de posar super-glue a la tassa del vàter, després de que ell el calentés.