Darrere d'uns grans arbustos vam trobar un mantell amb tot el menjar esparcit incoent-hi els cuberts. Tots ens vam quedar parats, tot estava brut i desordenat i no hi havia ningú, on era aquella gent? El més cobard del grup ens va explicar una llegenda del poble on va nèixer la seva mare, era una història una mica extranya però en aquell moment a tots ens feia por, i per variar, s'estava fen fosc i vam decidir que demà a primera hora del matí intentariem descobrir el que havia passat.
Micro conte: En Bartomeu, un científic, inventor i enginyer, havia creat una arma capaç de vèncer 100 soldats en un moment. Era un robot blindat, i armat amb les armes més mortíferes que existeixen. Un dia estava incorporant-li un nou artilugi, quan sense voler va desprogramar-li els sistema i el robot es pensava que havia de matar a totes les persones que trobés. Amb un sol cop de puny el va enviar fins l’altra punta d’habitació, després va sortir de casa d’en Bartomeu, i va començar a arrasar totes les ciutats del món. Els pocs supervivent van tornar a l’era primitiva ja que se’n van anar a viure a les coves. Xavier Garcia Cabiscol 3rB
El nen de Rohal Dahl final 1# Però l’hivern següent, en Wilberforce em va tornar a demanar que li calentessa la tapa del vàter, en canvi, aquest cop em vaig negar, li vaig dir de tot menys guapo i que n’estava fart. Ell va riure i em va dir: “per fí, per fí m’has plantat cara!” Jo em vaig quedar sorprès, per què pensava que em pegaria. Al final, ens vam fer amics i no vaig tenir que escalfar cam més vàter! Xavier Garcia Cabiscol 3rB
El nen de Rohald Dahl final 2# Però a l’hivern següent, en Wilberforce em va tornar a demanar que li calentesa la tapa del vàter, jo em vaig negar i ell em va fumbre una pallissa. Al dia següent vaig decidir venjar-me. En Wilberforce ja s’havia buscat un altre calenta vàters, i era en benet, que no em queia gens de bé. Quan va acabar d’encalentir el vàter i va anar a cridar a en wilberforce, vaig aprofitar per posar-li un pegament industrial a la tapa. Quan es va assentar, s’hi va quedar 2 dies fins que els bombers. Després va pegar a en benet i jo vaig matar dos ocells d’un tret! Xavier Garcia Cabiscvol 3rB
Avui he decidit fer-me voluntari per a cultivar fruites i verdures als jardins de les cases de la meva ciutat. La meva mare sempre em diu que ajudar les persones està bé i et sents millor amb tu mateix, per això he decidit començar a fer-ho.
Cada dissabte al matí, la meva cosina i jo estem encarregats d'anar a la Part Nord de la ciutat per a cultivar els jardins. Espero que valgui la pena!
Vaig anar al poble dels meus avis, a Todmorden, perquè sempre celebrem allà les festes. Ja feia gairebé dos anys que no hi anava perquè els meus avis estaven malalts al hospital. Vam sortir més aviat de casa per veure si ens trobàvem una mica de trànsit i no n’hi havia gaire. Quan vaig arribar a Todmorden em vaig desorientar una mica perquè havien fet bastants obres als carrers. Vaig entrar a casa dels padrins i em van menjar a petons, com sempre. Els avis tenien un nou membre a la família nou, un gos! Com que m’agraden tant els animals vaig decidir treure’l a passejar. Vaig passar per davant de la comissaria de policia i vaig pensar que era estrany que estigués oberta un dia festiu. Davant, hi havia una renglera d’arbres fruiters, això da dos anys ni hi era!
Dins la cambra, xica, xica, en la nit dormo tot sol; part de fora, negra, negra, la muntanya em vetlla el son. La muntanya, alta, alta, que se’m menja tot el cel, se m’arrima dreta, immòbil, sentinella mut i ferm. Els meus somnis volen, volen cap als plans i vora el mar, on els meus amors m’esperen sota el cel assoleiat. Jo somric an els meus somnis adormit en la nit, sol... Part de fora, negra, negra, la muntanya em vetlla el son.
Joan Maragall
Transmet tranquil•litat i relaxació. Sembla que l’autor d’aquest poema no vol que els lectors sàpiguen el seu significat.
Darrere d'uns grans arbustos vam trobar un mantell amb tot el menjar esparcit incoent-hi els cuberts. Tots ens vam quedar parats, tot estava brut i desordenat i no hi havia ningú, on era aquella gent?
ResponEliminaEl més cobard del grup ens va explicar una llegenda del poble on va nèixer la seva mare, era una història una mica extranya però en aquell moment a tots ens feia por, i per variar, s'estava fen fosc i vam decidir que demà a primera hora del matí intentariem descobrir el que havia passat.
Júlia Pifarré, 3B
Micro conte:
ResponEliminaEn Bartomeu, un científic, inventor i enginyer, havia creat una arma capaç de vèncer 100 soldats en un moment. Era un robot blindat, i armat amb les armes més mortíferes que existeixen. Un dia estava incorporant-li un nou artilugi, quan sense voler va desprogramar-li els sistema i el robot es pensava que havia de matar a totes les persones que trobés. Amb un sol cop de puny el va enviar fins l’altra punta d’habitació, després va sortir de casa d’en Bartomeu, i va començar a arrasar totes les ciutats del món. Els pocs supervivent van tornar a l’era primitiva ja que se’n van anar a viure a les coves.
Xavier Garcia Cabiscol 3rB
El nen de Rohal Dahl final 1#
ResponEliminaPerò l’hivern següent, en Wilberforce em va tornar a demanar que li calentessa la tapa del vàter, en canvi, aquest cop em vaig negar, li vaig dir de tot menys guapo i que n’estava fart.
Ell va riure i em va dir: “per fí, per fí m’has plantat cara!” Jo em vaig quedar sorprès, per què pensava que em pegaria. Al final, ens vam fer amics i no vaig tenir que escalfar cam més vàter!
Xavier Garcia Cabiscol 3rB
ResponEliminaEl nen de Rohald Dahl final 2#
Però a l’hivern següent, en Wilberforce em va tornar a demanar que li calentesa la tapa del vàter, jo em vaig negar i ell em va fumbre una pallissa. Al dia següent vaig decidir venjar-me. En Wilberforce ja s’havia buscat un altre calenta vàters, i era en benet, que no em queia gens de bé. Quan va acabar d’encalentir el vàter i va anar a cridar a en wilberforce, vaig aprofitar per posar-li un pegament industrial a la tapa. Quan es va assentar, s’hi va quedar 2 dies fins que els bombers. Després va pegar a en benet i jo vaig matar dos ocells d’un tret!
Xavier Garcia Cabiscvol 3rB
ELS VEGETALS DE TODMORDEN
ResponEliminaAvui he decidit fer-me voluntari per a cultivar fruites i verdures als jardins de les cases de la meva ciutat. La meva mare sempre em diu que ajudar les persones està bé i et sents millor amb tu mateix, per això he decidit començar a fer-ho.
Cada dissabte al matí, la meva cosina i jo estem encarregats d'anar a la Part Nord de la ciutat per a cultivar els jardins.
Espero que valgui la pena!
ELS VEGETALS DE TODMORDEN
ResponEliminaVaig anar al poble dels meus avis, a Todmorden, perquè sempre celebrem allà les festes.
Ja feia gairebé dos anys que no hi anava perquè els meus avis estaven malalts al hospital.
Vam sortir més aviat de casa per veure si ens trobàvem una mica de trànsit i no n’hi havia gaire.
Quan vaig arribar a Todmorden em vaig desorientar una mica perquè havien fet bastants obres als carrers.
Vaig entrar a casa dels padrins i em van menjar a petons, com sempre.
Els avis tenien un nou membre a la família nou, un gos! Com que m’agraden tant els animals vaig decidir treure’l a passejar. Vaig passar per davant de la comissaria de policia i vaig pensar que era estrany que estigués oberta un dia festiu.
Davant, hi havia una renglera d’arbres fruiters, això da dos anys ni hi era!
Júlia Pifarré, 3B
Pirenenca
ResponEliminaDins la cambra, xica, xica,
en la nit dormo tot sol;
part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
La muntanya, alta, alta,
que se’m menja tot el cel,
se m’arrima dreta, immòbil,
sentinella mut i ferm.
Els meus somnis volen, volen
cap als plans i vora el mar,
on els meus amors m’esperen
sota el cel assoleiat.
Jo somric an els meus somnis
adormit en la nit, sol...
Part de fora, negra, negra,
la muntanya em vetlla el son.
Joan Maragall
Transmet tranquil•litat i relaxació. Sembla que l’autor d’aquest poema no vol que els lectors sàpiguen el seu significat.
Júlia Pifarré
3B