Els vegetals de Todmorten
Jo, en Josep, penso que aquest projecte ens aporta moltes coses positives, com per exemple: passem més temps junts amb tot el poble, alhora també ens divertim i podem gaudir del paisatge, sabem que estem fent un bé per la natura...
Ara que tenim un hort a l'escola, moltes vegades a les hores de pati o hores que tenim lliures, els alumnes i els professors hi anem a cultivar i cuidar hortalisses i fruita: tomàquets, cogombres, patates, espinacs, pebrots, pomers, perers, presseguers...
A
més, sovint anem per la serra del poble a plantar arbres a les zones
més seques, i així poder fer un entorn més agradable i natural.
Estic molt orgullós de col·laborar amb aquest projecte perquè podem gaudir i aprendre de la natura.
Estic molt orgullós de col·laborar amb aquest projecte perquè podem gaudir i aprendre de la natura.
(Iria Agustí, Anna Nadal i Martina Duque)
FRAGMENT 7
Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits. Els havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un braç passat damunt de la Rita. Fins que no els vaig trobar més adormits i la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... hiiiiii... i es miraven amb el nen i el nen es posava un dit davant de la boca i li deia, calla. I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii... hiiiii... hi... un riure molt estrany. I vaig voler saber què passava. Un dia vaig córrer més i no em vaig aturar enlloc i vaig arribar una mica més d'hora, vaig obrir la porta del pis com si entrés a robar, aguantant-me la respiració mentre feia girar la clau al pany. La galeria era plena de coloms i també n'hi havia al passadís i els nens no eren enlloc. Tres coloms, així que em van tenir al davant, se'n van anar cap al balcó del carrer, que estava obert de bat a bat, i van fugir deixant unes quantes plomes i ombra. Quatre més, se'n van anar cap a la galeria de pressa, de pressa, de tant en tant fent un saltiró i obrint les ales i quan van ser a la galeria es van girar a mirar-me i vaig espantar-los amb el braç i van fugir volant. Vaig començar a buscar els nens fins i tot per sota dels llits i me'ls vaig trobar a l'habitació fosca.
La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda
(Martina Duque) La mare estava molt espantada, no sabia ben bé com reaccionar, era molt estrany que la Rita tingués por d'alguna cosa, ella és molt valenta, en canvi el Joan, el seu germà és molt poruc.
La mare els va preguntar:"Que i feu aquí amagats?", ells van contestar que s'estaven amagant d'unes bèsties malèfiques(la mare va suposar que eren els coloms).
(Iria Agustí) Un cop la mare els hi va haver explicat als seus fills el què eren realment aquelles "bèsties malèfiques", van baixar tots a esmorzar, tranquil·litzats durant aquell moment.
Quan van acabar, els nens li van preguntar si podien anar a jugar a la plaça del davant, ja que era dissabte i no havien d'anar a l'escola. La mare va dubtar però finalment els va deixar amb una condició: que hi anessin amb el pare mentre ella es quedava a casa fent feina i cuinant.
Els nens, encantats, li van donar les gràcies i la van abraçar molt fort.
A l'arribar a la plaça, es van reunir cadascun amb els seus amics. El pare, dissimuladament els vigilava des del banc.
Però llavors, la Rita, que s'estava gronxant, va agafar molta velocitat i va caure.
El pare i en Joan van córrer cap a ella per ajudar-la, i ella, plorant, es queixava de que li feia molt mal el braç. Després de l'escena, el pare la va dur al metge, i aquest, fent-li radiografies, es va adonar de que tenia el braç trencat. Li va escaiolar i la va advertir de que hauria de vigilar més per a que no tornés a passar, i que hauria d'estar un mes amb el braç embenat.
Quan els tres van arribar a casa, la mare va fer un crit espantada. El seu marit li va explicar tot el que havia succeït, i ella, finalment, va riure i va acariciar el cap de la Rita dient-li que havia set molt valenta.
A continuació, va cridar-los a tots per a què anessin a sopar. Aquella nit, en honor de la Rita, tocava el seu plat preferit, i va passar d'estar trista a estar feliç. Tots es van acabar la carxofa, els caragols i el gelat de maduixa, i llavors els nens se'n van anar a fer els deures.
En Joan tenia per l'endemà un examen d'anglès, així que va repassar tot el temari. Però la Rita, com que era més petita, no tenia tants exàmens i es va ficar a llegir un llibre per a català: era el que li agradava més.
(Anna Nadal) A mitja nit en Joan es va desperta per anar al lavabo i allí es va trobar un colom mort. Va voler anar a avisar la seva mare i quan va passar per davant de la cuina va veure la llum oberta. Ell encara es va espantar més i va anar corrent a l'habitació de sa mare......
Per suposat, era el germà de la seva mare, que no es feien, van tenir una discussió feia un temps enradera per una petita tonteria.
La mare va acompanyar al detectiu a casa del seu germà, allí no hi havia ningú. Després van anar a casa de la padrina de la Rita(la mare de la mare), ella no sabia res de tot això, llavors ella es va ficar molt i molt nerviosa, no s'ho podia creure que el seu estimat fill li fes això a la seva germana.
El detectiu es va quedar tot el dia a casa de la Rita, per si venia el germà de sa mare a buscar els diners i per fi, tornar la Rita. Ells van suposar que ell volia els diners per comprar-se droga, era un drogoadicte. Al cap d'una setmana després de buscar-los per tot arreu, el van veure amb la Rita passejant com uns rodamons per un carrer molt fosc de Lleida.
Els van perseguir, la Rita per un moment va estar molt i molt contenta de poder tornar amb la seva família. Quan per fi els van agafar, el detectiu li va dir al Robert (germà de la seva mare) que perquè havia fet tot això, ell després d'inventar-se moltes excuses va dir que necessitava molts diners per fer-se un transplantament de ronyó. La mare de la Rita, li va dir que si necessitava diners, li podia dir, i ella li hagués deixat el que hagués pogut, però això no li va tolerar. La família va estar molt contenta de poder tornar a estar tots junts, i el Robert, es va morir perquè no es va poder fer el transplantament.
FI!
(Iria Agustí) Un cop la mare els hi va haver explicat als seus fills el què eren realment aquelles "bèsties malèfiques", van baixar tots a esmorzar, tranquil·litzats durant aquell moment.
Quan van acabar, els nens li van preguntar si podien anar a jugar a la plaça del davant, ja que era dissabte i no havien d'anar a l'escola. La mare va dubtar però finalment els va deixar amb una condició: que hi anessin amb el pare mentre ella es quedava a casa fent feina i cuinant.
Els nens, encantats, li van donar les gràcies i la van abraçar molt fort.
A l'arribar a la plaça, es van reunir cadascun amb els seus amics. El pare, dissimuladament els vigilava des del banc.
Però llavors, la Rita, que s'estava gronxant, va agafar molta velocitat i va caure.
El pare i en Joan van córrer cap a ella per ajudar-la, i ella, plorant, es queixava de que li feia molt mal el braç. Després de l'escena, el pare la va dur al metge, i aquest, fent-li radiografies, es va adonar de que tenia el braç trencat. Li va escaiolar i la va advertir de que hauria de vigilar més per a que no tornés a passar, i que hauria d'estar un mes amb el braç embenat.
Quan els tres van arribar a casa, la mare va fer un crit espantada. El seu marit li va explicar tot el que havia succeït, i ella, finalment, va riure i va acariciar el cap de la Rita dient-li que havia set molt valenta.
A continuació, va cridar-los a tots per a què anessin a sopar. Aquella nit, en honor de la Rita, tocava el seu plat preferit, i va passar d'estar trista a estar feliç. Tots es van acabar la carxofa, els caragols i el gelat de maduixa, i llavors els nens se'n van anar a fer els deures.
En Joan tenia per l'endemà un examen d'anglès, així que va repassar tot el temari. Però la Rita, com que era més petita, no tenia tants exàmens i es va ficar a llegir un llibre per a català: era el que li agradava més.
(Anna Nadal) A mitja nit en Joan es va desperta per anar al lavabo i allí es va trobar un colom mort. Va voler anar a avisar la seva mare i quan va passar per davant de la cuina va veure la llum oberta. Ell encara es va espantar més i va anar corrent a l'habitació de sa mare......
(Anna Nadal) La seva mare es va despertar de seguida per anar a veure el que passava. A l'arribar allí va relliscar amb una bossa de plàstic de la paperera, i va veure que
tota la cuina estava desordenada, les cassoles per terra, tots els
plat trencats i una forquilla clavada a la paret amb una nota escrita
que hi deia: “He segrestat a la teva filla, s'hi d'aquí a 48
hores no em dones 6.000 euros no tornaràs a veure la teva filla”.
La mare espantada va anar a
trucar a la policia que ràpidament van arribar a casa seva. Ells van
dir que no podien donar tants diners, ja que eren casi pobres i
l'home estava a l'atur.
La policia (amb cara de pocs
amics i com si no hagués passat res de l'altre món) al veure el cas
va dir que ho investigarien i ja els anirien informant.
La mare al veure que els
policies no farien res, va decidir d'anar a veure un detectiu privat.
Ell li va dir que li donés la carta que li havia deixat el
segrestador per mirar si havia empremtes dactilars. El detectiu li va
analitzar les empremtes, i resulta que eren d'un parent de la Rita i e
Joan.
(Martina Duque)
(Martina Duque)
Per suposat, era el germà de la seva mare, que no es feien, van tenir una discussió feia un temps enradera per una petita tonteria.
La mare va acompanyar al detectiu a casa del seu germà, allí no hi havia ningú. Després van anar a casa de la padrina de la Rita(la mare de la mare), ella no sabia res de tot això, llavors ella es va ficar molt i molt nerviosa, no s'ho podia creure que el seu estimat fill li fes això a la seva germana.
El detectiu es va quedar tot el dia a casa de la Rita, per si venia el germà de sa mare a buscar els diners i per fi, tornar la Rita. Ells van suposar que ell volia els diners per comprar-se droga, era un drogoadicte. Al cap d'una setmana després de buscar-los per tot arreu, el van veure amb la Rita passejant com uns rodamons per un carrer molt fosc de Lleida.
Els van perseguir, la Rita per un moment va estar molt i molt contenta de poder tornar amb la seva família. Quan per fi els van agafar, el detectiu li va dir al Robert (germà de la seva mare) que perquè havia fet tot això, ell després d'inventar-se moltes excuses va dir que necessitava molts diners per fer-se un transplantament de ronyó. La mare de la Rita, li va dir que si necessitava diners, li podia dir, i ella li hagués deixat el que hagués pogut, però això no li va tolerar. La família va estar molt contenta de poder tornar a estar tots junts, i el Robert, es va morir perquè no es va poder fer el transplantament.
FI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada